Pau
Bosch és un alumne de 2n d’ESO de l’Institut Vilamajor que combina les classes
amb els entrenaments del 1r equip d’Handbol del Barça.
1. Explica’ns el procés de
selecció que vas haver de passar per entrar a l’Infantil d’Handbol del Barça.
Primer sempre hi ha uns quants
que van a mirar partits i fan una preselecció. Llavors et criden per un primer
entrenament i et miren, et fan fer exercicis, entrenes amb ells... Després et fan
un segon entrenament on hi ha la meitat de gent i ja es més important, i si vas
al tercer, ja et diuen si estàs dintre.
2. Quina vas ser la
primera impressió que vas sentir en entrar al Palau Blaugrana?
Com a
jugador impressiona molt més que anar a veure un partit d’espectador pel fet
d’estar allà i pensar que els jugadors professionals han passat pel mateix que
jo.
3. Com va et van rebre els
companys de l’equip?
Molt
bon rotllo, com tots érem nous, ningú es coneixia. Hi havia grups de tres o de
dos que si que es coneixien, però la majoria no. Va ser fàcil perquè abans de
començar la temporada d’aquest any vam jugar tots junts a la Cup i això va
facilitar que ens féssim amics, sobretot també ens vam fer amics a través del
whatsapp.
4. Què trobes a faltar del
teu antic club, el Vilamajor?
L’afició, la marea blava és el
que més trobo a faltar. També als companys i entrenadors.
5. Com compagines els
estudis amb l’handbol? És a dir, com és un dia de la teva vida?
Aquest
any ha canviat molt, perquè l’any passat només entrenava dos dies a la setmana.
De passar d’entrenar dos dies a quatre es nota una gran diferència, però jo
tinc sort perquè hi vaig tard, el que està bé, perquè em dóna temps a fer els
deures, i les altres coses.
Entrenem
a les 19:45h o a vegades a les 20:00h. Però la part dolenta és que arribo massa
tard a casa. El dia que arribo més aviat a casa és a les 22:30h, i el dia que
arribo més tard a casa me’n vaig a dormir a les 0:00h.
6. Quins valors creus que
aporta el joc en equip?
El
joc en equip és molt importat, per aprendre valors, per aprendre a compartir més,
i ser millors persones.
7. Què creus que li falta
a l’handbol per tenir més seguidors? Què l’allunya del futbol?
Que la gent no el coneix. Si la
gent el conegués li agradaria molt i tindria molts més seguidors.
Per exemple, el Barça
d’Handbol, a la lliga Asobal, porta 67 partits seguits sense perdre, que són 3
anys de lliga sense perdre cap partit. El nivell de la Asobal és baixíssim.
Això és perquè en els partits no hi va gent i no guanyen molts diners, i això
vol dir que compren menys, i així pitjors jugadors...tot és una cadena.
8. Com veuries un possible
equip d’handbol femení del Barça? Què creus que aportaria?
Estan
pensant fer-ho però és difícil perquè un equip nou porta el seu temps i és
difícil, però jo crec que seria bo per la imatge del club, perquè la imatge
d’un club tant important com és el barça no tingui equip femení no queda gaire
bé.
Jo
crec que per ser una noia no ets inferior, hi ha moltes noies que són millors
que els nois.
9. Com veu la teva
família, que formis part de l’equip Infantil del Barça d’handbol, essent tan
jove? T’aconsellen? De qui et refies?
La
meva família, mentre a mi m’agradi jugar a handbol li és igual al club que
estigui, mentre pugui fer el que m’agrada, que és jugar a handbol.
10. On et veus d’aquí a 20
anys?
Jo
d’aquí vint anys em veig jugant al Vilamajor, perquè l’handbol no té futur,
perquè pots ser molt bo però mai podràs dedicar-t’hi tota la vida. Al futbol hi
jugues tres anys i ja no has de treballar més en la teva vida però, en canvi, a
l’handbol hi jugues tres anys i només et dóna per aquests tres anys, per
exemple mota gent per culpa de ser jugador professional d’handbol ara no tenen
ni per menjar. Hi ha molta gent que ho està passant molt malament.
Però
a tu t’agradaria seguir dedicant-te professionalment?
A mi m’agradaria
tenir l’handbol com un hobby al
Vilamajor.
Entrevistadores i redactores: Ester Domènech, Èlia
Ferrández, Camila Olmedo, Fiona Vila.