Els alumnes de 2n d'ESO, aprofitant que han estudiat el microrelat en l'assignatura de Català, han fet uns microrelats digitals on ells han escollit imatges, s'han inventat la història i han posat tota la seva imaginació. Aquí us deixem uns quants, esperem que els gaudiu!
dilluns, 28 de novembre del 2016
diumenge, 13 de novembre del 2016
Defensem les nostres opinions
Hola de nou! Som una
altra vegada els alumnes de 1r d'ESO d'optativa de Pla Lector. Tornem
a escriure a la revista perquè us volem transmetre les nostres opinions sobre
temes actuals que pensem que us poden resultar interessants.
Per fer-ho hem dut a terme un seguit de passos per aprendre a escriure un
article d'opinió. Primerament, vam llegir un article d'un periòdic que tractava
sobre la defensa de no haver de viure sempre pendents de comprar productes
tecnològics, doncs és molt el fem de mòbils, ordinadors, etc. que produïm.
Després, també vam llegir articles d'altres alumnes d'instituts que tractaven
sobre el fet d'estar sempre comparant les ciutats de Barcelona i Madrid a veure
quina és millor, sobre com ens poden afectar negativament les ones
electromagnètiques amb tant de dispositiu electrònic a les nostres vides i,
també, sobre l'ús o no de l'uniforme a les escoles. Finalment, a partir de tots
aquests articles, vam estudiar en què consisteix un article d'opinió, qui
l'escriu, on es publica i la seva estructura.
Aquí us els deixem i esperem que quan els llegiu us facin reflexionar sobre els
temes que tractem.
El maltractament dels Galgos
Tota la vida ha existit
el maltractament dels animals, però avui dia la gent sembla que estigui més
conscienciada de què això no es pot fer.
Els Galgos són una
raça de gos amb una constitució molt prima, gairebé esquelètica. Són la raça de
gos més veloç de totes, gràcies a això, els caçadors i els organitzadors de
carreres de gossos s’aprofiten d’ells per caçar o per guanyar diners amb les
seves carreres. Quan ja no serveixen, perquè ja tenen una certa edat, els
maltracten, els abandonen o els maten.
Estem en contra
d’aquest maltractament als Galgos, és molt trist que una vegada que ja no els
serveixin rebin aquest tracte. És injust que ells els ajudin a guanyar diners i
ells els maltractin d’aquesta manera.
No s’haurien
d’utilitzar només per la caça i les carreres. Són uns animals molt afectuosos i
bons, sincerament, a nosaltres ens encantaria tenir un munt d’ells.
Només abandonar a
qualsevol animal ja hauria d’estar molt castigat per la llei, i evidentment
maltractar-los o matar-los encara molt més. Veritat que esta molt penat per
llei maltractar les persones? I per què el maltractament d’animals no?
África González i Maribel Castillo
Tots ho hem d’evitar!
A moltes escoles o instituts, molts alumnes pateixen
l’assetjament escolar. Això provoca grans depressions en els nois i noies que
el reben, els quals no acostumen a comunicar aquest problema als adults per por
i amenaces.
Fan assetjament les persones que se senten insegures de sí
mateix o que tenen por de què els ho facin a ells. Hi ha molts nens i nenes que
el reben no sols a les escoles o instituts, sinó també per les xarxes socials, ja
sigui pel tipus de roba que portin, per algun
desperfecte físic, etc.
L’assetjament s’inicia quan un company o nen/a comença a ficar a gent en contra
d’una persona, perquè aquesta se senti inferior a tothom. Aleshores els
assetjadors agafen seguretat i se senten superiors. Després, és quan la gent
del voltant comença a riure’s del que li estan fent a la víctima i no
comuniquen a professors o pares el que està passant.
Si la gent adopta aquesta actitud, aleshores tots
tenen la mateixa culpa perquè no han intentat que els assetjadors parin de fer
mal a la víctima.
Per tant, nosaltres denunciem que aquelles persones
que saben que a companys seus se’ls està fent assetjament no ho donin a
conéixer.
Wisal Chakrani i Carla Macias.
Venim a l'escola massa d'hora
Ens sembla injust
despertar-nos a les set del matí per estar a l’institut a les vuit. A part està
comprovat científicament que els nens «engeguem» el cervell massa d’hora perquè
aquest òrgan es posa en marxa a les deu del matí.
A nosaltres ens agradaria començar a les nou, com a
l’escola, perquè només tenim dotze anys i sempre arribem destrossats a casa i
amb ganes de dormir, però la majoria no podem dormir perquè ens posen
moltíssims deures i exàmens i no tenim temps.
A més, ens han posat moltes
assignatures noves i més difícils i fem tres hores de classe, només mitja hora
de pati, i un altre cop tres hores de classe. Això provoca que ens cansem
moltíssim i necessitaríem fer dues hores de classe, mitja hora de pati, dues
hores de classe, mitja hora de pati i dues hores de classe.
Maria Serra i Mariona Hernández
En contra dels mòbils de la marca Samsung
Estem en contra de la marca Samsung perquè
últimament està copiant a Apple, per
exemple, ara Samsung no porta la tapa de darrere on podies treure la bateria i,
en un mòbil Apple, mai s’ha pogut treure aquesta tapa. Un altre exemple és que
ara Samsung té la petjada dactilar després que Apple comencés a posar-li
petjada als seus Iphones i, a més, si us fixeu, també Samsung està copiant els
noms dels mòbils: Iphone 6s vs. Samsung s6.
Creiem que amb tanta còpia, si no fos per Apple,
Samsung no existiria. És per això que pensem que aquesta marca no té personalitat,
que hauria de ser més original i deixar d’agafar les idees d’altres marques.
Fa poc, van treure un Samsung i van intentar reduir
la bateria i el mòbil va començar a explotar, llavors van prohibir-lo perquè hi
van haver ferits. Això demostra que les còpies que fa Samsung d’Apple no són
fiables.
Martina Bosch i Ariel Téllez
Juguem o no juguem?
De vegades els
vídeojocs inciten a la violència, per exemple el GTA5 o el Call of Dutty poden
portar el comportament, sobretot dels nois i noies joves, a uns extrems
infinits: des d'agredir fins a matar a una persona.
Pensem que per jugar
a aquests jocs els adolescents ho han de fer de manera controlada, és a dir,
vigilats per pares ja que molts d'ells són menors d'edat, doncs han passat
casos d'atracaments a bancs o tendes com a conseqüència d'aquests tipus de jocs
violents.
Creiem que si juguem
a aquests jocs desaprofitem part de la nostra infantesa, ja que estem llargues
estones atrapats en mons irreals que no aporten res bo a les nostres vides. És
per açò que pensem que la indústria dels vídeojocs ha de crear vídeojocs no
violents com de temàtica d'esport, com pot ser el FIFA. Però en canvi la gran
majoria de joves prefereix jocs com el Mortal Kombat, una llàstima!
Lucas Fernández i Daniel Báguena
Etiquetes de comentaris:
APRENENTATGE
dilluns, 7 de novembre del 2016
Història sense la lletra “s”
Hola,
em dic Pablo.
M’he
quedat atrapat en una illa. Va haver-hi un terratrèmol a l’illa de Cuba, i ara
mateix em trobo aquí.
Demano
ajuda perquè vinguin a recollir-me.
Qui
trobi aquesta carta, que vingui a ajudar-me.
Pablo Espinosa, 1r A
Etiquetes de comentaris:
APRENENTATGE,
CREATIVITAT
dissabte, 5 de novembre del 2016
Nou repte: escriure un missatge sense la lletra "S"
Aquest cop som uns nàufrags i hem hagut d'escriure un missatge d'auxili sense poder utilitzar la lletra "s".
Us presentem el 1r missatge:
Us presentem el 1r missatge:
Auxili!
He
naufragat! No recordo el meu nom. Anava en creuer, de cop una ventada va fer tombar
el vaixell i ja no ho recordo. Em trobo en una illa petita de l'Atlàntic.
L'illa al corrent entre Àfrica i Amèrica entre la placa Africana i l'Americana.
Demano ajuda perquè em vinguin a recollir.
Cesc
Coll
1r ESO A
1r ESO A
Etiquetes de comentaris:
APRENENTATGE,
CREATIVITAT
Continuen les històries del Pla Lector i Comunicació
En aquest taller intentem treballar de manera
més lúdica l'expressió escrita i ho fem de forma integradora per tal que puguin
desenvolupar totes les seves habilitats.
Aquest cop després de visualitzar el curt The
Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore, guanyador d’un Òscar l’any 2011, hem hagut d’inventar-nos un petit
relat fantàstic seguint el mateix l’estil de la història vista.
Aquí us en
presentem una.
Sóc un llibre, és de dia i em dic ''El noi
de les tres cases''. Ara mateix em sento abandonat i trist. El que era el
meu propietari fins fa una estona acaba de sortir del vagó de metro perquè de
cop s'ha adonat que ja era a la seva parada i m'ha oblidat al seient.
Veig com una noia m'està mirant des de fa una estona.
Ara s'aixeca ve cap a mi. Tinc una mica de por, tot i que la seva cara no
sembla amenaçadora.
La noia m'agafa, cada cop tinc més i més por, es queda
amb els ulls clavats a la meva portada, em gira i es llegeix la meva
contraportada. El meto cada vegada va més i més ràpid, tot tremola amunt i
avall. A la noia cada cop li costa més llegir. Jo cada cop tinc menys por i em
sento més tranquil. La noia para de llegir. S'asseu en un seient i em posa a la
seva falda. El metro de cop para i sortim del vagó. Ella em porta a una
finestra però li diuen que allò no és objectes perduts i no se'm queden. Em
porta cap a casa de la noia i em deixa ordenadet damunt una taula. Al cap dels
dies tornem al metro. El metro està que vessa de la gent que hi ha. De
cop, la noia se sobresalta i mira
fixament davant seu, jo intento veure entre la gent i allà hi ha el meu amo!
La noia comença a córrer entre la gent apartant-se
entre una persona i una altra. Quan arribem fins al meu amo, la noia i ell es
posen a parlar i d'entre les paraules entenc una cosa: Ja se n'ha comprat un
altre i no em vol.
Jo em sento malament i disgustat. L'altre llibre té
una cara satisfeta i amb aires de superioritat. Cada cop em sento pitjor.
Tornem a casa de la noia i decideix llegir-me, em sento millor i ja tinc un nou
amo!
Octubre 2016
Francesc Coll Guinart
1r A ESO
Etiquetes de comentaris:
APRENENTATGE,
CREATIVITAT
Subscriure's a:
Missatges (Atom)