dissabte, 27 de febrer del 2016

ENTREVISTA GIULIA

1. Quin tipus de ball practiques? Explica’ns com és aquest ball.

Practico dansa contemporània i especialment dansa clàssica (o ballet).
El ballet és una dansa escènica amb moviments molt precisos i elegants. Els passos són molt estrictes i tenen el seu propi nom (en francès). En canvi, en el contemporani no tots els passos estan establerts ja que és té un moviment molt més lliure i és més actual. Però tant la dansa clàssica com la contemporània tenen l’objectiu d’expressar uns certs sentiments a través del cos.


2. On el practiques? Quan et vas decidir a practicar-lo? Per què?

Actualment practico dilluns, dimarts i dimecres al Centre de Dansa Laura Mas, a Barcelona. Els dimarts vaig a l’Estudi de Dansa Sinera, a Arenys de Mar i els dissabtes a l’Institut del Teatre, Barcelona. 
Vaig començar a anar a classes de dansa el 2005, quan tenia 5 anys. Em vaig iniciar perquè la meva germana ja havia ballat i jo vaig voler provar-ho.

3. L’estil de ball que practiques, requereix algun tipus de preparació física?

En la dansa clàssica, per dedicar-te professionalment, cal un cos molt específic. Has de ser prima, elàstica, flexible, tenir bon empenya i força en els peus, els músculs allargats, etc. En la dansa contemporània no cal estar tan prima i no calen algunes d’aquestes qualitats, però es necessita molta força. Moltes d’aquestes coses es poden treballar i millorar, però sovint ho has de fer pel teu compte. 
Abans de cada classe ens hem de preparar físicament escalfant-nos i estirant, i al acabar la classe també per poder fer una bona classe i tenir menys risc a lesionar-nos.

4. Pel que fa al vestuari, quina indumentària utilitzes?

Per a les classes de dansa clàssica utilitzem mitges roses/carn, un maillot, sabatilles de mitja punta i puntes. A part, pots utilitzar faldilles si t’agraden i el professor t’ho permet. A més, al principi de les classes normalment ens posem una jaqueta i tota mena d’escalfadors. A l’hora d’actuar en un escenari molts cops s’utilitzen tutús, però depèn de la peça que s’interpreti. Tant per les classes com per els espectacles cal dur el cabell recollit en un monyo.
Per a les classes de contemporani la roba és més lliure. Jo acostumo a portar unes maies negres amb una samarreta, però a vegades vaig amb maillot i mitges negres.  Alguns professors demanen mitjons i altres prefereixen que vagis descalç. Per a les actuacions el vestuari és molt subjectiu.

5. En quins llocs has actuat? En quins t’has sentit més còmoda?

He actuat en molts escenaris: en el teatre Poliorama de Barcelona, el Teatre Principal d’Arenys de Mar, el Teatre Mercè Rodoreda, el Teatre Auditori de Granollers i el Teatre Auditori de Llinars del Vallès (entre d’altres).
A part, a l’estiu vaig a fer cursets a l’estranger i per tant he actuat als teatre de la            “Royal Academy of Dance” de Londres, a “English National Ballet School” de Londres, a “International Ballet Summer School” de Carcassona i a “The Dance Summer School” de Edinburg.

6. Què sents quan balles davant de tanta gent? Què esperes que senti el públic en veure’t?

El que sento al estar en un escenari molt especial i molt difícil d’explicar. Sento com si tot el món estigués pendent de mi i em fa sentir més gran. És com si demostrés als espectadors tota la meva dedicació.
El que jo espero que el públic percebi és la meva alegria i el treball realitzat, però sobretot que es senti interessat i inspirat.

7. Segons tu, el ball contemporani és individual o col·lectiu?

Crec que és una pregunta molt relativa ja que no tots els ballarins ho veuran igual. Jo crec que depèn del moment i de la coreografia, però sol ser col·lectiu ja que sense els altres no ho podries fer. Tot i això, tu has d’estar molt pendent de tu mateix i saber expressar-te individualment.

8. Com compagines els estudis amb el ball? Explica’ns un dia de la teva vida.

Us explicaré per exemple un dimarts o dijous, ja que tots els dies són diferents.
Em llevo a les 7 del matí com la majoria de vosaltres i entro a l’Institut a les 8 del matí. Al plegar a les dues i mitja arribo a casa i em poso les mitges i el maillot sota la roba de carrer i vaig ràpidament cap al tren, on dino. Al arribar a Passeig de Gràcia vaig cap al Centre de Dansa Laura Mas i faig dues classes. Una de 16.15h a 5.45h de puntes (ballet). Després tenim un descans fins a la següent classe de ballet que és de 18.30h a 20.30h. Llavors vaig cap al tren i normalment arribo a casa cap a les 22h. Molts cops he de fer els deures a aquestes hores, després de sopar. Si he tingut temps, els faig al descans de ballet, i si he d’estudiar m’ho emporto al tren i acabo d’estudiar a la nit. També és cert que em convaliden dues assignatures ja que faig 15 hores de dansa a la setmana. Per tant, mentre els meus companys fan Educació Física o la optativa de Llatí/Física i Química, jo tinc hora lliure en la que aprofito per avançar feina. També he de dir que no sempre vaig en tren, a vegades em poden portaren cotxe o recollir.

9. T’hi vols dedicar professionalment? On et veus d’aquí 15 anys?

M’encantaria dedicar-m’hi professionalment a la dansa, però és molt complicat.
D’aquí 15 anys m’encantaria poder estar en una bona companyia que combini la de dansa clàssica i la contemporània, a l’estranger. 
10. La teva família t’anima a seguir amb el ball? Com t’ajuden? Què en pensen?
La meva família m’anima a fer el que a mi m’agradi, i per tant, m’animen a seguir lluitant pel que vull. També tinc clar que si no fos bona estudiant no em deixarien fer tantes hores de dansa.
Ells m’ajuden molt, sigui econòmicament, amb el transport, ajudant-me a buscar escoles per a fer audicions pel futur, buscar cursets a l’estranger per l’estiu, amb el material que necessito, etc. 

divendres, 19 de febrer del 2016

Comiat i valoració de la Revista

A revista, creiem que hem après moltes coses. Sobretot pel que fa a escriure una notícia, perquè quan vam començar l’optativa no en sabíem res. A l’aula hi ha hagut molt bon ambient, però l’única llàstima han esrtat els ordinadors, que no ens van permetre treballar tan bé com haguéssim volgut, són vells. A més, cada dia hem d’anar a buscar-los per buscar informació a les revistes o als diaris, i això tallava una mica la dinàmica de la classe però en els altres aspectes era una classe activa.

El nostre grup (som la Mariona i l’Ainhoa) podríem haver treballat una mica més però sempre vam lliurar tota la feina quan tocava: notícies, alguna entrevista, un petit reportatge i algun article d’opinió.

El que més costa, és treballar a les vuit del matí ja que no estàvem del tot desperts per escriure i treballar i costa una mica més començar. 
La veritat és que ens ha agradat molt aquesta optativa perquè no teníem un ritme marcat de feina, no era una matèria rutinària.

Mariona i Ainhoa


_________________



La nostra valoració de l’optativa de revista: Ha sigut molt divertida. Ens ha agradat molt. Fèiem la feina. Fer els articles era molt divertit, perquè amb els ordinadors sense tecles o sense internet van tan malament que ens havíem d’inventar recursos per fer funcionar aquestes “màquines”. El millor de l’optativa ha sigut el professor, i els nusos que l’Arnau Portella intentava fer per plegar els carregadors dels ordinadors. 

Gerard, Jaume i Juan


_________________



En aquesta optativa, Revista, ens ho hem passat molt bé.


Hem après a buscar informació a partir d’internet i diferents diaris digitals, també hem après a dividir-nos la feina i treballar en equip.

Els articles que hem fet ens han agradat molt, però també hem de dir que l’única pel·lícula que ens ha passat el professor (Primera Plana), ha sigut una mica avorrida ja que és molt antiga (1974) i es fa molt pesada.

Tot i així, el balanç és positiu, i el professor ha estat molt divertit i irònic.

Isaac, Pol i Oriol

_________________


Creiem que l’optativa de revista,  ha estat una gran oportunitat per  aprendre que al món, passen moltes coses interessants cada dia, en política, societat, curiositats, esports i d’altres aspectes els quals no ens importaven gaire (la veritat). Creiem que als 14 anys, ens hauríem de començar a interessar, creiem que és important saber el que passa ara per saber què ens espera en el futur. A més, a revista també hem après que hi ha moltes maneres d’opinar.


En conclusió, és la millor optativa de l’INS

Lucia Salas i Laura Carbonell 

_________________

L’optativa de revista és molt entretinguda i ens ho hem passat molt bé. Tot i que a primera vista pugui semblar repetitiva, mai és el mateix, perquè sempre hi ha noves notícies interessants per escriure. 

Per tant, si t’agrada estar informat del que passa cada dia, se't dóna bé escriure i t’agrada estudiar alguna cosa relacionada amb el periodisme, aquesta és la teva optativa!

diumenge, 7 de febrer del 2016

Què és el Bullying?

“Bullying” és un anglicisme que no està al diccionari de l'institut d'estudis catalans, però la utilització és cada vegada més habitual en el nostre idioma. El concepte fa referència a l'assetjament escolar i a tota forma de maltractament físic, verbal o psicològic que es produeix entre escolars, de forma reiterada i al llarg del temps.
El bullying sol tenir lloc a l'aula i al pati de l'escola. Aquest tipus de violència en general afecta nens i nenes d'entre 12 i 15 anys, tot i que es pot estendre a d'altres edats.
Quan parlem de bullying els professionals experts en la matèria tenen molt clar quins perfils tenen l'assetjador i l'assetjat. En el primer cas, aquestes són els principals signes d'identitat que el defineixen.
Per començar, l'assetjador és algú que necessita tenir el domini sobre un altre per sentir-se poderós i ser reconegut. En segon lloc, cal destacar una manca d'habilitats socials i cap tipus de capacitat d'empatia. A més, per regla general és algú que sol tenir problemes de violència a casa i mancat de capacitat d'autocrítica, per tant, manipula al seu gust la realitat.
En el cas de l'assetjat, l’identifiquem amb una persona submisa, amb baixa autoestima i insegura. També sol presentar una incapacitat absoluta per defensar-se per si sol, i normalment es tracta d'una persona molt aferrada a la seva família i amb poca autonomia. En la majoria dels casos, sol presentar algun tipus de diferència amb la resta dels seus companys de classe pel que fa a raça, religió o aspecte físic.
L'agressor o assetjador molesta la seva víctima de diferents maneres, davant el silenci o la complicitat de la resta dels companys. És habitual que el conflicte comenci amb burles que es tornen sistemàtiques i que poden derivar en cops o agressions físiques.
Els casos de bullying revelen un abús de poder. L'assetjador aconsegueix la intimidació de l'altre, que el percep com a més fort, més enllà de si aquesta fortalesa és real o subjectiva. Poc a poc, el nen assetjat comença a experimentar diverses conseqüències psicològiques davant la situació, i té por d'assistir a l'escola, i es mostra cohibit davant els seus companys.
El bullying s'ha convertit en una de les principals preocupacions que tenen els pares respecte als seus fills. Per tant, cal que el personal del centre pari atenció a signes que poden indicar que els seus alumnes estan patint assetjament: L'adolescent presenta canvis d'humor molt bruscos. Té por d'anar a l'escola i per això sempre posa excuses per faltar a classe. Es produeix un canvi important en el rendiment escolar. No explica res sobre el seu dia a dia al centre.
Amb les noves tecnologies, el bullying s'ha estès a la mateixa llar, és coneix com a “ciberbullying”. Els assetjadors s'encarreguen de molestar a través d'Internet, amb correus electrònics intimidatoris, la difusió de fotografies retocades, la difamació en xarxes socials i fins i tot amb la creació de llocs web amb continguts agressius.

Des de tercer d’eso, animem a tots els alumnes que pateixen assetjament, a comunicar-ho de seguida al seu tutor o professor. També fem una crida a tots aquells companys que vegin alguna cosa estranya, a fer-ho saber immediatament al professorat.

Autors: Mariona i Ainhoa


http://www.ulacit.ac.cr/carreras/seccion/materia_proyecto.php?career=6&id=45&pro=186&grade_id=2&materia=565

dimarts, 2 de febrer del 2016

dilluns, 1 de febrer del 2016

GUANYADORES DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA 2015/2016

TEMA: LA FELICITAT!


1r premi: CELIA PUJOL (1r C). Val de 2 entrades per al cinema.
Perquè reflecteix a la perfecció l'estat de felicitat que es demanava. Perquè és una fotografia fresca, on la protagonista somnriu i et fa somriure, i perquè el moment en ell mateix és divertit.


2n premi: YA XUE GARCIA (2n A). 3 vals d'1€ per bescanviar a la parada els esmorzars de 4t.
Perquè transmet un moment de comoditat, en el que es reflecteix l'amistat de 5 noies en un moment de petita felicitat.


3r premi: ESTER DOMENECH (2nB). 3 vals d'1€ per bescanviar a la parada els esmorzars de 4t.
Perquè les mascotes també ens regalen moments de felicitat, perquè veient-les ens sentim orgullosos del vincle que mantenim...  perquè la fotografia ens posa de bon humor.

Enhorabona a totes!