Practico dansa contemporània i especialment dansa clàssica (o ballet).
El ballet és una dansa escènica amb moviments molt precisos i elegants. Els passos són molt estrictes i tenen el seu propi nom (en francès). En canvi, en el contemporani no tots els passos estan establerts ja que és té un moviment molt més lliure i és més actual. Però tant la dansa clàssica com la contemporània tenen l’objectiu d’expressar uns certs sentiments a través del cos.
2. On el practiques? Quan et vas decidir a practicar-lo? Per què?
Actualment practico dilluns, dimarts i dimecres al Centre de Dansa Laura Mas, a Barcelona. Els dimarts vaig a l’Estudi de Dansa Sinera, a Arenys de Mar i els dissabtes a l’Institut del Teatre, Barcelona.
Vaig començar a anar a classes de dansa el 2005, quan tenia 5 anys. Em vaig iniciar perquè la meva germana ja havia ballat i jo vaig voler provar-ho.
3. L’estil de ball que practiques, requereix algun tipus de preparació física?
En la dansa clàssica, per dedicar-te professionalment, cal un cos molt específic. Has de ser prima, elàstica, flexible, tenir bon empenya i força en els peus, els músculs allargats, etc. En la dansa contemporània no cal estar tan prima i no calen algunes d’aquestes qualitats, però es necessita molta força. Moltes d’aquestes coses es poden treballar i millorar, però sovint ho has de fer pel teu compte.
Abans de cada classe ens hem de preparar físicament escalfant-nos i estirant, i al acabar la classe també per poder fer una bona classe i tenir menys risc a lesionar-nos.
4. Pel que fa al vestuari, quina indumentària utilitzes?
Per a les classes de dansa clàssica utilitzem mitges roses/carn, un maillot, sabatilles de mitja punta i puntes. A part, pots utilitzar faldilles si t’agraden i el professor t’ho permet. A més, al principi de les classes normalment ens posem una jaqueta i tota mena d’escalfadors. A l’hora d’actuar en un escenari molts cops s’utilitzen tutús, però depèn de la peça que s’interpreti. Tant per les classes com per els espectacles cal dur el cabell recollit en un monyo.
Per a les classes de contemporani la roba és més lliure. Jo acostumo a portar unes maies negres amb una samarreta, però a vegades vaig amb maillot i mitges negres. Alguns professors demanen mitjons i altres prefereixen que vagis descalç. Per a les actuacions el vestuari és molt subjectiu.
5. En quins llocs has actuat? En quins t’has sentit més còmoda?
He actuat en molts escenaris: en el teatre Poliorama de Barcelona, el Teatre Principal d’Arenys de Mar, el Teatre Mercè Rodoreda, el Teatre Auditori de Granollers i el Teatre Auditori de Llinars del Vallès (entre d’altres).
A part, a l’estiu vaig a fer cursets a l’estranger i per tant he actuat als teatre de la “Royal Academy of Dance” de Londres, a “English National Ballet School” de Londres, a “International Ballet Summer School” de Carcassona i a “The Dance Summer School” de Edinburg.
6. Què sents quan balles davant de tanta gent? Què esperes que senti el públic en veure’t?
El que sento al estar en un escenari molt especial i molt difícil d’explicar. Sento com si tot el món estigués pendent de mi i em fa sentir més gran. És com si demostrés als espectadors tota la meva dedicació.
El que jo espero que el públic percebi és la meva alegria i el treball realitzat, però sobretot que es senti interessat i inspirat.
7. Segons tu, el ball contemporani és individual o col·lectiu?
Crec que és una pregunta molt relativa ja que no tots els ballarins ho veuran igual. Jo crec que depèn del moment i de la coreografia, però sol ser col·lectiu ja que sense els altres no ho podries fer. Tot i això, tu has d’estar molt pendent de tu mateix i saber expressar-te individualment.
8. Com compagines els estudis amb el ball? Explica’ns un dia de la teva vida.
Us explicaré per exemple un dimarts o dijous, ja que tots els dies són diferents.
Em llevo a les 7 del matí com la majoria de vosaltres i entro a l’Institut a les 8 del matí. Al plegar a les dues i mitja arribo a casa i em poso les mitges i el maillot sota la roba de carrer i vaig ràpidament cap al tren, on dino. Al arribar a Passeig de Gràcia vaig cap al Centre de Dansa Laura Mas i faig dues classes. Una de 16.15h a 5.45h de puntes (ballet). Després tenim un descans fins a la següent classe de ballet que és de 18.30h a 20.30h. Llavors vaig cap al tren i normalment arribo a casa cap a les 22h. Molts cops he de fer els deures a aquestes hores, després de sopar. Si he tingut temps, els faig al descans de ballet, i si he d’estudiar m’ho emporto al tren i acabo d’estudiar a la nit. També és cert que em convaliden dues assignatures ja que faig 15 hores de dansa a la setmana. Per tant, mentre els meus companys fan Educació Física o la optativa de Llatí/Física i Química, jo tinc hora lliure en la que aprofito per avançar feina. També he de dir que no sempre vaig en tren, a vegades em poden portaren cotxe o recollir.
9. T’hi vols dedicar professionalment? On et veus d’aquí 15 anys?
M’encantaria dedicar-m’hi professionalment a la dansa, però és molt complicat.
D’aquí 15 anys m’encantaria poder estar en una bona companyia que combini la de dansa clàssica i la contemporània, a l’estranger.
10. La teva família t’anima a seguir amb el ball? Com t’ajuden? Què en pensen?
La meva família m’anima a fer el que a mi m’agradi, i per tant, m’animen a seguir lluitant pel que vull. També tinc clar que si no fos bona estudiant no em deixarien fer tantes hores de dansa.
Ells m’ajuden molt, sigui econòmicament, amb el transport, ajudant-me a buscar escoles per a fer audicions pel futur, buscar cursets a l’estranger per l’estiu, amb el material que necessito, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada