Entrevista a Pau Bosch

Pau Bosch és un alumne de 2n d’ESO de l’Institut Vilamajor que combina les classes amb els entrenaments del 1r equip d’Handbol del Barça.

1.   Explica’ns el procés de selecció que vas haver de passar per entrar a l’Infantil d’Handbol del Barça.

Primer sempre hi ha uns quants que van a mirar partits i fan una preselecció. Llavors et criden per un primer entrenament i et miren, et fan fer exercicis, entrenes amb ells... Després et fan un segon entrenament on hi ha la meitat de gent i ja es més important, i si vas al tercer, ja et diuen si estàs dintre.

2.  Quina vas ser la primera impressió que vas sentir en entrar al Palau Blaugrana?

Com a jugador impressiona molt més que anar a veure un partit d’espectador pel fet d’estar allà i pensar que els jugadors professionals han passat pel mateix que jo.

3.    Com va et van rebre els companys de l’equip?

Molt bon rotllo, com tots érem nous, ningú es coneixia. Hi havia grups de tres o de dos que si que es coneixien, però la majoria no. Va ser fàcil perquè abans de començar la temporada d’aquest any vam jugar tots junts a la Cup i això va facilitar que ens féssim amics, sobretot també ens vam fer amics a través del whatsapp.   

  

4.    Què trobes a faltar del teu antic club, el Vilamajor?

L’afició, la marea blava és el que més trobo a faltar. També als companys i entrenadors.

5.   Com compagines els estudis amb l’handbol? És a dir, com és un dia de la teva vida?

Aquest any ha canviat molt, perquè l’any passat només entrenava dos dies a la setmana. De passar d’entrenar dos dies a quatre es nota una gran diferència, però jo tinc sort perquè hi vaig tard, el que està bé, perquè em dóna temps a fer els deures, i les altres coses.

Entrenem a les 19:45h o a vegades a les 20:00h. Però la part dolenta és que arribo massa tard a casa. El dia que arribo més aviat a casa és a les 22:30h, i el dia que arribo més tard a casa me’n vaig a dormir a les 0:00h.

6.   Quins valors creus que aporta el joc en equip?

El joc en equip és molt importat, per aprendre valors, per aprendre a compartir més, i ser millors persones.

7.   Què creus que li falta a l’handbol per tenir més seguidors? Què l’allunya del futbol?

Que la gent no el coneix. Si la gent el conegués li agradaria molt i tindria molts més seguidors.

Per exemple, el Barça d’Handbol, a la lliga Asobal, porta 67 partits seguits sense perdre, que són 3 anys de lliga sense perdre cap partit. El nivell de la Asobal és baixíssim. Això és perquè en els partits no hi va gent i no guanyen molts diners, i això vol dir que compren menys, i així pitjors jugadors...tot és una cadena.

8.  Com veuries un possible equip d’handbol femení del Barça? Què creus que aportaria?

Estan pensant fer-ho però és difícil perquè un equip nou porta el seu temps i és difícil, però jo crec que seria bo per la imatge del club, perquè la imatge d’un club tant important com és el barça no tingui equip femení no queda gaire bé.

Jo crec que per ser una noia no ets inferior, hi ha moltes noies que són millors que els nois.

9.   Com veu la teva família, que formis part de l’equip Infantil del Barça d’handbol, essent tan jove? T’aconsellen? De qui et refies?

La meva família, mentre a mi m’agradi jugar a handbol li és igual al club que estigui, mentre pugui fer el que m’agrada, que és jugar a handbol.

10.  On et veus d’aquí a 20 anys?

Jo d’aquí vint anys em veig jugant al Vilamajor, perquè l’handbol no té futur, perquè pots ser molt bo però mai podràs dedicar-t’hi tota la vida. Al futbol hi jugues tres anys i ja no has de treballar més en la teva vida però, en canvi, a l’handbol hi jugues tres anys i només et dóna per aquests tres anys, per exemple mota gent per culpa de ser jugador professional d’handbol ara no tenen ni per menjar. Hi ha molta gent que ho està passant molt malament.

Però a tu t’agradaria seguir dedicant-te professionalment?

A mi m’agradaria tenir l’handbol com un hobby al Vilamajor.

  

Entrevistadores i redactores: Ester Domènech, Èlia Ferrández, Camila Olmedo, Fiona Vila.