Visita i entrevista a Jordi Llavina.

 L'escriptor Jordi Llavina ens va visitar fa un parell de setmanes i la ràdio del centre li va fer una entrevista. Us deixem amb la transcripció de l'entrevista que ha realitzat la Júlia Arpal.

També us deixem l'enllaç a l'entrevista de ràdio Vilamazín.

Entrevista a Jordi Llavina

<<Bon dia vilamazins, us parlen la Mercè i jo mateixa, la Gemma. Al programa d’avui farem una entrevista a l’escriptor Jordi Llavina que a més de ser escriptor és poeta i ara fa 16 anys que es dedica al periodisme cultural. Abans, però, havia treballat en una editorial i després, a l’ensenyament, fent classes de llengua i literatura catalana en diversos instituts del país. També és presentador de ràdio i televisió.ita introducció començarem amb les preguntes:

Vil

Bé, ara després d’aquesta pet

amazins: -Quan eres petit sabies la professió a la que et dedicaries quan fossis gran?

Jordi Llavina: -Quan tenia vuit o nou anys no ho sabia però a partir dels catorze,  vaig pensar que el tema del periodisme em podia interessa.

V: -Sinó t’haguessis dedicat a l’ensenyament, a l’escriptura i a la comunicació, quina altre professió t’hagués agradat exercir?

J: -M’és molt difícil pensar en això, perquè no  crec que tingui aptituds per fer una altra cosa.

V: -A quina edat vas començar a escriure?

J: -Jo crec  que devia de ser cap els tretze o catorze anys però voluntari.

V: -Gairebé tothom tenim una persona a la qual admirem o ens agradaria assemblar-nos, quina és aquesta persona per a tu?

J: -Hi ha moltes però si hagués d’escollir una seria un músic que es diu Keith Jarret.

V: -A quina professió has dedicat més temps?

J: -A la meva, que es la professió d’escriure, de fet em passo el dia escrivint coses.

V: -Per què vas decidir unir-te a la Institució de les Lletres Catalanes?

J: -Va ser el fet de que Joan Vinyoli va fer cent anys,  jo un dia vaig suggerir a la directora de fer de comissari i li va semblar bé.

V: -Què creus que pot aportar als alumnes, el fet de que vinguis a parlar sobre aquest poeta Barceloní “Joan Vinyoli”?

J: -Si més no que hagin sentit el nom de Joan Vinyoli o hagin escoltat algun poema

V: -Creus que els nois i noies d’aquesta generació valoren la lectura?

J: -Sí, però d’una altra manera, no tan com la valoràvem nosaltres, però jo crec que sí la valoren d’una manera diferent.

V: -Quins bons motius els donaries als joves per iniciar-se en la lectura o seguir practicant-la?

J: -Que acompanya molt, quan un se sent trist, eufòric, etc.  un bon llibre el pot fer sentir mes feliç i el pot acompanyar.

V: -En què et vas inspirar per escriure la teva primera novel·la “La matèria del temps”?

J: -Uf, ja no ho recordo. Probablement idees pròpies de l’edat en què el vaig escriure, els vint anys.

V: -Prefereixes els llibres en suport paper o en suport informàtic? Per què?

J: -En suport paper perquè estic acostumat al llibre de paper, el fet que tingui l’olor i poder guixar-lo

V: -Algun tema pendent sobre el que encara no has escrit i t’agradaria?

J: -Ara no se m’acut, però no he parlat de forma global de com ens afecten les noves tecnologies. Però si algun dia vull escriure sobre alguna cosa, ho escric perquè tinc tota la llibertat d’escriure del que vulgui

V: -Ens podries avançar alguna cosa sobre el teu proper treball?

J: -En tinc dos:  un llibre de poemes que tracta del sentiment de pèrdua i de la mort: i l’altra és una novel·la que la tinc una mica encallada que tracta d’un noi que es fill únic.

V: -Creus que la difusió de la ràdio és important en els nostres dies?

J: -Molt, importantíssima. Per mi és el meu mitjà,  amb el que m’ho he passat mes bé i he après més, per mi es un mitjà excepcional.

I fins aquí el programa d’avui...Quina pena que s’hagi acabat perquè teníem moltes ganes de conèixer molt més aquest gran escriptor.

Avui hem descobert moltes coses interessants sobre tu, i esperem que als nostres oients també els hagi agradat tant com a nosaltres.

Adéu vilamazins i fins una altra!>>

A l'estudi de ràdio Vilamazín.

Jordi Llavina.