Hola! som un grup d'alumnes de 1r d'ESO que fem l'optativa de Pla Lector i Comunicació. Ens agradaria compartir amb vosaltres el treball que estem fent en aquesta assignatura, ja que hem engegat la nostra imaginació i hem escrit històries que de segur us agradaran!
En primer lloc, ens agradaria explicar-vos com hem dut a terme el nostre primer treball, una rondalla, subgènere que no coneixíem i que ara, fins i tot, ja ens atrevim a escriure. El procès va ser el següent: en les primeres classes vam llegir una rondalla, La gerra de la ventura, i vam analitzar totes aquelles paraules que no enteníem i no en sabíem el significat. Per tal de recordar aquests mots, vam fer un joc que consistia en què la professora deia una paraula i, en dos equips, havíem de dir el seu significat.
La següent classe, en grups de tres ja ens havíem de posar a escriure. A partir d'un full amb imatges d'animals, personatges i entorns, cada grup havia d'escollir qui seria el personatge protagonista de la seva rondalla, escollir un dels entorns on passarien els esdeveniments i quins serien els personatges secundaris.
Finalment, també havien de sortir tres de les paraules que havíem après a les sessions anteriors i, persuposat, havíem d'explicar la moralitat de la nostra rondalla.
Aquí us les adjuntem perquè gaudiu d'elles. Esperem que us agradin!!!
El
robatori
Hi havia una vegada una bruixa que
vivia en una cova. Un dia va decidir anar-se’n cap al castell del regne on
vivia, per robar-li la corona a la princesa. Mentrestant, el mag del castell,
que era un tigre hippy amb els cabells de molts colors, estava practicant un
encanteri que consistia en canviar-li els cervells a dues rates.
La bruixa i la princesa van
coincidir en aquell moment on s’estava practicant aquest encanteri, amb tanta
mala sort que el tigre, sense voler-ho, els va intercanviar els cervells.
-Vatua! - va exclamar la
princesa atrapada en el cos de la bruixa. - És que no es dutxa mai?
La princesa estava molt
esglaiada perquè ningú se n’havia adonat del que havia passat, ni tan sols el
tigre, llavors la bruixa ja podia governar. La princesa, desesperada per tot el
que havia passat, va demanar ajuda als mags més poderosos del món, els “SINMOS
SLÈ’’ dos cignes amb raigs làsers en els ulls.
Per arribar fins a ells, havia
de passar per un desert, perquè aquests cignes l’estaven esperant en la platja
que hi havia al costat, ja que volien agafar una miqueta de color. Quan la
princesa estava creuant el desert es va trobar amb una vaca de color rosa i
lila que parlava. Les dues, desprès de passar una bona estona xarrant, van
decidir que la princesa pugés a sobre de la vaca perquè l’ajudés a creuar el
desert. Més tard es va trobar amb un príncep cavalcant sobre un cavall. El
príncep, quan va veure a la princesa atrapada en el cos de la bruixa, es va
espantar tant que es va xocar contra una palmera.
La princesa per fi va arribar
a la platja on estaven els dos cignes. Els va demanar que tot tornés a la
normalitat, però no estaven molt contents amb la petició de la princesa, simplement
no ho volien fer perquè estaven cansats de tant de desencanteri.
Desprès de molts arbres
cremats per culpa de la fura que tenien els cignes i dels raigs làsers dels
seus ulls, els cignes van cedir que sí que practicarien el desencanteri. Al dia
següent va tornar tot a la normalitat i tots van ser feliços excepte la bruixa,
que va ser empresonada pels guàrdies reials.
Moralitat: No facis res dolent perquè al el temps t’ho acabarà tornant.
Àfrica
Gonzalez Llavero
Maria Serra Suau
Martina Bosch González
L’engany
i la felicitat
Hi havia una vegada una bruixa que va
raptar a una princesa. Anys més tard, quan la bruixa ja deixava sortir a la
princesa, aquesta va decidir anar a passejar pel bosc i, a meitat camí, va
trobar a un cavaller que físicament era molt atractiu.
Al dia següent de conèixer al
cavaller, es va adonar tota sola que era el fill de la bruixa, la mateixa que
l’havia raptat quan ella encara era petita. Al saber la princesa tot això, amb
un poder que havia adquirit d’un llibre d’encanteris de la bruixa, es va
transformar en tigre i va intentar matar a la bruixa. Després d’hores i hores
intentant-ho, va aconseguir matar-la definitivament.
Llavors el cavaller es va
tornar molt menys avar, ja que abans ho era moltíssim. Un dia, la princesa li
va preguntar al cavaller que què li passava, aleshores el cavaller li va
respondre que era perquè la seva mare, quan estava viva, feia que ell fos molt
avar, i ara que ella ja no estava ja no ho era tant.
Tres anys més tard, el cavaller li va
demanar a la princesa matrimoni. La princesa li va dir que s’ho tenia que
pensar molt. Poc a poc, amb el temps, la princesa va anar desapareixent al seu
cos i lentament cada vegada es tornava amb més aspecte de bruixa. El cavaller
es volia casar amb una princesa no amb una bruixa, així que en aquell moment li
va dir a la princesa que ja no es volia casar amb ella perquè començava a
assemblar-se a la seva mare, la bruixa.
Cinc anys més tard, el cavaller es va
convertir en batlle i la princesa va parar aquell encanteri que l’estava
convertint en la bruixa. Tornava a ser la princesa que era. El cavaller, com
ara ja tenia aspecte de princesa, li va demanar una altra vegada que es casés
amb ell, però va obtindré una resposta negativa perquè, abans quan era bruixa,
no s’havia volgut casar amb ella.
Moralitat: No sols s’ha de tenir en
compte el físic de les persones, sino també l’interior d’aquestes.
Maribel Castillo
Wisal Chakrani
Carla Macías
El poder de l’amor
Una
princesa estava caminant pel desert molt perduda quan, de sobte, es va trobar
amb un príncep que anava cap a un regne veí. La princesa va pujar al cavall del
príncep i van seguir junts cap a casa, ja que ella era d’on anava el bell
príncep.
Pel camí es van trobar amb una bruixa molt
lletja i amb berrugues per tot arreu, els va raptar i se’ls va emportar a una
cova molt fosca i humida, on hi vivien tigres famolencs que van intentar
menjar-se a la princesa, però el príncep la va salvar. Aquest estava esgarrifat
de lluitar contra tres tigres blancs molt ferotges, però tot i així se’n va
sortir.
Quan van aconseguir lliurar-se dels tigres ja
era de nit, i al sortir de la cova van veure una silueta molt estranya al cel.
Era la bruixa, així que el príncep i la princesa van anar a corre-cuita a
amagar-se, però no va servir de res, els va veure i va anar cap on ells hi eren.
Els volia convertir en cignes, però no ho va
aconseguir a la primera perquè es van amagar molt bé. Tot i això, la bruixa no
es va rendir i, després de cinc minuts amagats, el cavall va fer soroll i la
bruixa ara sí que els va veure i va aconseguir començar a fer l’encanteri. Com
que s’havien enamorat només veure’s i l’ amor era tan fort, per sort els poders
de la bruixa no els van afectar.
Moralitat:
Mai estiguis espantat i afronta les conseqüències de la vida.
Daniel Báguena Alsina
Ariel Téllez Micola
Lucas Fernández Sánchez
